Ballibierna (3067m - 3061m)
Ascensió realitzada a un 3000 elegant des del llac (avui en dia pantà) de Llauset.
Aproximació: Per pista forestal asfaltada (amb algun clot) des del poble d'Aneto s'arriba al pantà de Llauset, sempre que la neu no tapi l'entrada del túnel. Just a la sortida del túnel hi ha un aparcament per uns quants cotxes.
L'ascensió es va fer per la cabanya i estany de Botornàs. Un cop s'arriba al final del pantà cal girar 90º a la dreta tot pujant pel barranc de Botornàs, fins just abans d'arribar a l'estany del Cap de Llauset. Un segon indicador ara fa girar 90º a l'esquerra per pujar pels Estanyets de Coma Arnau. A partir dels estanys un terreny en cert aspecte caòtic et porta fins just sota la carena, on un camí fàcil et mena fins a la cresta del Ballibierna. Poc després, seguint cresta, s'arriba al pic de Ballibierna.
Un cop a dalt hi ha la opció de tornar pel coll de Llauset (2865m), però cal passar pel Pas del Cavall i la Tuca de les Culebres. El Pas del Cavall cal fer-lo essent molt conscient de l'estat d'ànim i les capacitats personals. Un cop passat, només cal desgrimpar la Tuca de les Culebres i baixar per la canal de la Tuca. Just a baix de la canal es pot anar cap a l'esquerra per anar a cercar el coll de Llauset. A partir d'aquí, i ja veient el pantà, només s'ha de baixar cap a l'aparcament.
En definitiva, excursió a un 3000 que la gent qualifica com a fàcil i que, en aquest cas, cal matissar amb majúscules:
- L'excursió és cert que és de poc desnivell, per ser un 3000, ja que només són 950m acumulats.
- El camí fins a la cresta del Ballibierna, i de baixada des de sota la canal del Culebras, no té complicacions i cap perill.
- La cresta del Ballibierna és molt aèria i es veu. No hi ha cap pas complicat, però compta qui pateixi de vertigen!
- La desgrimpada de la Tuca Culebras és fàcil i es fa sense problemes si es fa pel costat sud (mirant cap al seu avantcim) seguint les fites. Però s'ha d'anar en compta amb la canal, ja que és molt dreta.
- Finalment el Pas del Cavall. Cal ser conscient del què es fa. És molt aèri i perillós. Una patinada et duu 300m avall, per dir-ho suau!. Com molta gent aconsella crec que la millor forma de passar-lo és amb 'bavaresa', passant pel seu costat nord (amb vistes al penya-segat del sud), amb les mans sobre la cresta (que té com una canal per agafar-se) i els peus segurs en el granit (que és ferm i no patina). No és un pas apte per tothom, i qui hi vulgui fer passar segons qui, cal saber el què es fa!
Estany Redon - Tuqueta del llac Redon (2476m)
Excursió familiar a un magnífic llac i a una punta bonica de la vall de Conangles amb vistes (que es veu pujant cap al túnel de Vielha) que he anomenat Tuqueta de l'Estany Redon (per estar al costat de la Tuca de l'Estany Redon).
El camí (o corriol) surt de la boca sud del túnel, del costat del Refugi de l'Espitau, i segueix el GR11 que porta cap al Port de Rius i el Refugi de la Restanca.
Cap als 2100m es deixa aquest camí. Un corriol que surt cap a la dreta (està marcat amb fites) et porta en pocs minuts al magnífic Estany Redon. Tot i ser el setembre l'estany estava ple.
Un complement a l'excursió és pujar a la tuca que es veu (arribant) just a dreta del llac. Nosaltres vam pujar pel llom, seguint una canal d'herba marcada que es veu. Compta que és més dreta del què sembla i, mullada, pot patinar. Un cop a dalt es té bona vista del llac, de la Vall de Conangles i de la Maladeta. Val la pena tornar pel Coll del Llac Redon (2452m), des d'on es veu la conca de l'Estany de Rius.