Camí des llacs de Comalesbienes al Comalesbienes i Punta Alta
vist des de la Pala Alta de Serradé
(Foto Pep León)
Desnivell
(En l'esquema hi ha un desfasatge de 50m en l'escala
de l'alçada)
L'excursió
Pic del Parc Nacional d'Aigüestortes que s'aixeca per sobre l'Estany de Cavallers. Pujada molt directa sortint de la presa de Cavallers, per la canal de Comalesbienes.
El punt de sortida és des del pàrking de sota la presa, a 1760m. Es reculen 200m per la carretera fins a trobar el camí de les mines, que se segueix fins la darrera corba (a uns 1835m). A partir d'aquí s'agafa la canal, força dreta (~45%) (cal portar bones 'rodes'). Sobre els 2100m se surt de la canal per la dreta (segons es puja) grimpant sobre unes lloses (sense problemes, però delicat si és moll) i s'entra en el bosc. La pujada, tot i que es suavitza, continua essent forta. Sobre els 2350m se surt del bosc i comença el caos de blocs. Continuem seguint fites que van pujant paral·leles a la paret del Comalesbienes. Endevinant trossets de corriol sobre pedreta es pot anar pujant sense trescar sobre masses blocs. Segurament, si s'anés ben a l'esquerra, sobre l'herba que es veu (a tocar de la paret del Comalesbienes), es podria pujar millor. Prop dels 2600m s'arriba als llacs. Aleshores cal pujar sobre el llom del pic de Comalesbienes. El punt de sortida sobta una mica ja que, en principi, esperes pujar suaument sobre el llom del Comalesbienes. No és el cas. Quasi arribant a l'estanyol petit hi ha una canal a l'esquerra que comença amb herba. Allà hi ha un parell de fites que indiquen el començament. A uns 30m més amunt aquesta canal herbosa queda tallada per la paret. Mirant cap a la dreta, les fites que es veuen a dalt indiquen que s'ha de fer una petita grimpada sobre un parell de plaques, una mica exposat sobre el llac petit. El corriol continua pujant dret uns 100m més. Finalment et veus sobre el llom del Comalesbienes. Apareix la Punta Alta a la seva dreta. Es continua pujant, ara molt bé, fins que s'arriba cap als 2900m, quan passes al costat esquerra (segons es puja) de la cresta. El camí, a trossos herba, a trossos grimpada per la cresta, és ara dret i exposat. Convé no patinar - et duria 400m avall de cop. Posant la ma en alguna pedra surts, de cop, al Comalesbienes. A partir d'aquí cal seguir la carena fins a la Punta Alta. Per això, baixant del Comalesbienes cal desgrimpar un pas d'uns 10m sobre roca ben bé per la carena. No difícil, però aeri. La punta del mig, tot i ser aèria, no presenta cap dificultat. Aleshores ja només queda grimpar per la cresta fins a la Punta Alta. La pujada torna a ser sobre blocs, amb algun pas de mal fer.
En resum, un 3000 maco pujant per Comalesbienes si s'agafa bé el camí. Si no, pot ser molt dur.
Des de la Punta Alta es veu la pujada pel costat nord, del refugi Ventosa i Calvell, ivó de la Roca i Coll Arenós. Tot i ser més llarg, sembla molt més simple i més suau.
Sembla que una altra opció no tan 'aèria' és, des dels llacs, no pujar grimpant si no voltar l'estany superior i anar a buscar la canal entre el Comalesbienes i i la Punta Alta.
