L'excursió

Ascensió a un pic de caràcter de la serra de Tramuntana. Tot i quedar en la serra davantera del Puig Major, la seva posició sobre el Gorg Blau i sa Fosca és immillorable

El punt de sortida és des de l'Embassament de Cúber. Aparcat el cotxe es segueix la carretera uns 10 minuts fins arribar a la segona corba cap a l'esquerra (molt pronunciada i a on comença a pujar la carretera). S'ha de passar per l'escaleta de fusta (o el que queda de l'escaleta de la forma com es pugui!) per pujar els pendents de càrritx que (venint per la carretera) quedaven davant nostre fins arribar a la cresta. És a dir, inicialment amb tendència a l'esquerra amunt, com aquell que vulgui seguir la corba de la carretera pel bosc, fins que es gira cap a la dreta per una canal de càrritx. Si es fa bé, hi ha fites!

Arribats a la cresta primer ens apareix el Puig Major i mirant cap al nord-est ja es veu el Puig se ses Vinyes. Sembla allà mateix. Però no. La cresta esdevé divertida, pujant i baixant puntes que ronden els 1000m. El terreny càrstic que hi ha dalt la serra és de lo més caòtic. Abans d'arribar a la Penya des Migdia hi ha un caos de clots i clivelles. Cal vigilar on es posen els peus i a on es vol anar. Cal cercar i seguir les fites que van força ben encaminades.

Arribats a la Penya del Migdia (molt esquerpa a la dreta) ja només queden dues punxes rodones. 'Semblen' senzilles. La primera punxa es puja fàcil però la davallada pot ser perillosa si es fa per la cresta (aèria). Sembla que pel costat és més fàcil. Fites més avall indiquen el camí. Però aleshores et trobes la filferrada militar. Les fites et porten a un punt on hi ha dues barres de ferro que permeten botar el 'filferro de punxes' (amb molt de compta, no convé deixar res en el camí!). Un cop passat, és fàcil enfilar-se i davallar la darrera punta abans del coll. De fet, tornant aquestes dues puntes les evitarem passant en compta pel costat del filferro sobre les 'espècies de lleixes' que forma el carst. Però anant val la pena enfilar-se sobre aquestes penyes. La silueta del Puig de ses Vinyes sobre el Gorg Blau és increïble.

Un cop ja a sota el Puig, s'ha d'anar pujant amb tendència cap a l'esquerra, tot cercant una diagonal de càrritx en la que ens hauríem d'haver fixat, fins que es veu una canal (també amb càrritx) que et permet grimpar fins al cim. És dret, però més fàcil del que sembla, ja que la roca és ferma i s'agafa als peus.

Resumint, pot ser pel costat de Turixan és més simple, però agafat des de Cúber cal fer-lo amb calma i temps. Cal evitar les hores del migdia a l'estiu. Cal portar aigua. Nosaltres hi van estar dues hores per anar (amb alguna petita pèrdua de camí) i una i mitja per tornar, evitant algunes puntes de al carena.